El Joan Pere pregunta, na Sònia respón

Posted on 12 Mai 2011

0


  1. Què estava fent abans de contestar aquesta entrevista, Sònia Moritz?

Venia de nedar i de fer un passeig en bicicleta. Pel camí he parat a prendre’m una gerra de cervesa blanca de blat i a llegir les ofertes d’ocupació del diari.

  1. La Fleca tanca el forn. Definitivament?

La Fleca tanca el forn a les ones lliures de Ràdio RSK. Ara cal veure com serà la metamorfosi i quin format agafa. L’assemblea sentenciarà.

  1. Alguns rumors apareguts a les xarxes socials (facebook, twitter, la cua de l’atur) apunten a greus desavinences entre vostè i en Joan Pere, co-presentador de La Fleca. Què hi ha de cert, en aquests rumors?

No m’han arribat aquests rumors que em dius. Passo del safareig.

  1. D’altres rumors, assenyalen problemes de caire intern en l’encaix de La Fleca dins del col·lectiu de Ràdio RSK…

Com diria Guardiola, prefereixo no fer comentaris.

  1. Com a flequera, quins són els projectes immediats de Sònia Moritz

Trobar el sentit de fet pa i seguir fent pa cada cop millor. Nutritiu, equilibrat, sa, gustós, artesà, bio, ecològic, i de tant en tant algun pastís de nata d’aquells que impacten a la cara d’algú.

  1. Les seves aportacions a La Fleca han estat sempre encaminades a l’àmbit polític, ja fos de caire internacional o de caire nacional (entengui’s espanyol, català, barceloní o fins i tot noubarrienc). Permeti’m la indiscreció: és membre d’algun col·lectiu o moviment social?

Sí, de molts i de cap, tan de Berlin com Barcelona. No cal fer una sopa de lletres, el què importa són els fets.

  1. Com definiria aquesta etapa radiofònica de La Fleca?

A nosaltres el share i les audiències no ens han importat mai. Podem fer-nos una idea aproximada de quantes radiolliureoients hem tingut. Estem satisfetes. L’objetiu era un altre. Potser no hem anat més enllà del cercle de coneguts, però cada fornada que hem fet ha servit per sumar en la lluita per rebentar l’status quo imperant i imposat violentament. Tot i cert burn-out extra, aquesta etapa radiofònica ha sigut la pera, curta, però la pera. Ara agafarem altres mitjans i eines.

  1. Pel que diu, La Fleca ha estat i és força important per vosté. Accepti una altra indiscreció: d’on ve, aquesta importància?

És l’exercici més bonic de llibertat d’expressió, d’emissió i d’informació. Un recorregut per les notícies de la premsa “venuda” tractades com es mereixen, per les notícies silenciades i les veus dels moviments socials. Mossegar i no callar. Divertir-nos i cooperar. Juntes. No és maco això?

  1. Dels programes de La Fleca realitzats, de quin guarda millor record i de quin el pitjor?

Així com la radiocomunicació a través d’ones hertzianes modulant camps electromagnètics va fer possible l’aparició de la ràdio i més endavant el sorgiment de les ràdios lliures; internet, certs programaris, l’streaming i la feina de tot un col·lectiu, han fet possible que La Fleca de Ràdio RSK pogués ser un programa fet simultàniament des de Nou Barris i Kreuzberg, des del Turó de la Peira i SO 36. Aquest és el principal record que em queda. De tots els programes en guardo un grat record. Diferents sentiments per diferents temàtiques. El primer programa és sempre especial. Hi han hagut molt bones entrevistes amb persones molt interessants i amb moltíssims temes variats. El desplaçament a Girona per entrevistar a Xavier Diez sempre serà molt especial, tant el temps a la vora de l’Onyar i pel call, com la companyia, com la tertulia. Guardo “mals” records de les connexions fallides i tinc una espina clavada per, com amb altres persones, no haver xerrat pels micros de La Fleca amb Marc Almodóvar sobre la revolució egípcia de gener de 2011 o amb Dani Cortijo sobre la història del barri de Nou Barris.

  1. Per últim, m’agradaria que ens expliqués allò que esperava que li preguntés i que no he fet.

Bé, suposo que l’1×1 o un qüestionari curt

Etiquetat:
Posted in: Entrevista, La Fleca