La twittervista de La Fleca als polítics de Nou Barris

Posted on 21 Mai 2011

0


Per Sònia Moritz i Joan Pere

Que La Fleca ja des del primer dia ha usat el Twitter en el seu exercici de llibertat d’expressió, d’emissió i d’informació no és cap novetat. Interactuar amb gent de partits polítics, en canvi, sí que ho és. Tot va començar amb una piulada de Gabriel García Duarte, el primer secretari de l’agrupació del PSC de Nou Barris i Conseller del Districte de Nou Barris, que deia “vine i gaudeix de la Festa Major de 9 Barris”. Quina barra! La nostra indignació va ser màxima. La Festa Major de Nou Barris, organitzada pel Districte, enguany ha canviat de dates i s’ha fet coincidir “casualment” amb “La Cultura Va de Festa”, l’aplec de totes les entitats i col·lectius populars de la zona, i amb la Festa del PSC de Barcelona al Parc Central de Nou Barris (tot i que al final va ploure i es van haver de refugiar en un altre lloc), just abans de l’inici de la campanya electoral i de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011. Vam respondre el tweet preguntant-li si tenia res a dir sobre el manifest de denúncia fet públic per la Coordinadora Cultural de Nou Barris, queixant-se d’aquesta coincidència i de la capitalització de les dates i dels actes i menystenint, d’aquesta forma, la 31a edició de “La Cultura Va de Festa”. García Duarte ens contestà afirmant que no hi veia cap mena de conflicte.

Davant l’astorament provocat per aquesta resposta tan diàfana com ingènua, vam pensar d’utilitzar el Twitter per interactuar amb els veïns/es del barri que fan o es dediquen a la política i que diuen representar-nos. Volíem saber i fer saber què pensen i què volen aquestes persones noubarrienques que concorren a les eleccions a l’alcaldia de la capital de Catalunya. Traslladar la veu del carrer, alhora que veure fins on podrien arribar amb les respostes políticament correctes. Obtenir respostes condensades a 140 caràcters. Compilar-les, analitzar-les, i si fos el cas, rebatre-les. Ara que venen eleccions, el Twitter treu fum. Hi ha una activitat anormal, frenètica, al límit del col·lapse; és ben clar que el moviment del 15 de maig ha disparat l’interès a nivells estratosfèrics. Els alcaldables de Barcelona i els seus equips, es passen el dia piulant. En moltes ocasions, pura propaganda. En certs moments, massa contaminació i soroll. Tanmateix, nosaltres tenim la darrera paraula a l’hora de “seguir-los” o deixar de fer-ho.

Els participants 2.0 (i els no participants)
Així que, en aquest context, vam realitzar una primera crida per Twitter, i en contra del que primerament vam sospitar, la resposta va ser força satisfactòria. Tres persones que formen part de partits amb representació política al consistori i dues que no, van accedir a intercanviar piulades: Gabriel García Duarte, primer secretari de l’agrupació del Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE de Nou Barris i Conseller del Districte de Nou Barris; Miquel-Antoni Roman, Conseller del Districte de Nou Barris per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i membre de la candidatura “Unitat per Barcelona” (suma d’ERC, Democràcia Catalana de Joan Laporta i Reagrupament de Joan Carretero); Xavier Larrosa, Conseller del Districte de Nou Barris per Convergència i Unió (CiU); Xavier Vila, secretari general de Pirates de Catalunya, i Xavier Monge, cap de llista de la Candidatura d’Unitat Popular-Alternativa per Barcelona (suma de les CUP, Des de Baix i altres grups). A tots ells, moltes gràcies per la seva col·laboració.

Com ja hem assenyalat, la idea ha estat interactuar amb persones de Nou Barris de tots els partits, fer preguntes concretes i rebre una resposta en forma de tweet. Malauradament, les persones que porten el Twitter coorporatiu d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) de Nou Barris no van entendre aquesta senzilla lògica, malgrat els esforços d’algunes tuitaries que van intentar fer de pont entre nosaltres. ICV només va fer un ús de Twitter per piular enllaços a webs amb el programa electoral i en cap cas per “obrir un canal de comunicació amb els ciutadans i ciutadanes del nostre districte de Barcelona” com afirmava la cita al seu perfil. Tan sols vam rebre d’ICV tres respostes twittejades i tardanes a les preguntes.

Ningú més de cap altre partit ha interactuat fent piulades amb La Fleca. El Twitter oficial de campanya per Barcelona de Solidaritat Catalana per la Independència no s’ha molestat en contestar-nos. El Partit Popular de Nou Barris tampoc. Bé, en realitat, sí: ens van enviar un missatge per Facebook per a que ens passèsim per la seva seu del carrer Bunyola, per tal que els hi fèssim allà les preguntes. Com es pot comprovar, un gran ús de les xarxes 2.0! Estarien massa ocupats, igual que la Plataforma per Catalunya, fent haikus xenòfobs -els immigrants porten malalties, els immigrants delinqueixen, els immigrants s’emporten totes les ajudes, els immigrants ens islamitzen-, que a Nou Barris -així ho desitgem- no acaben de calar. Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s), por su lado, ni piu ni pío. L’únic referent de C’s al districte per Twitter ha estat una mostra més de neolerrouxisme de saló a través del hashtag #9Barris: “9 Barris representa el espíritu de C’s, con vecinos que se sienten tan catalanes como españoles”; i “Jordi Cañas: ‘Hereu pide el voto en Nou Barris en castellano y prohíbe esta lengua en el Ayuntamiento’. Com cantava La Trinca: Alegria!

Ara caldrà veure si les twittervistes tenen continuïtat… Us deixem reflexionant

____________________________________________________________

De quin barri sou?
Miquel-Antoni Roman: Visc al carrer Jaume Pinent al barri de Roquetes des de fa uns 8 anys. Abans vivia a Canyelles.
Xavier Larrosa: doncs dels 0 als 25 de la Guineueta… i dels 25 als 32 “Santandreuenc” (vivint amb els pares).
Xavier Vila: de la Guineueta.
Gabriel García Duarte: de Roquetes.
En Xavier Monge, tot i ser de Fort Pienc, va fer l’esforç de parlar-nos de Nou Barris.

A qui van matar on ara hi ha la Plaça de les Mares de Plaça de Maig?
En l’encreuament dels passejos Verdum i Urrutia amb el carrer Pi i Molist va ser assassinat per la policia franquista el 1957, el maqui Josep Lluís i Facerias; en Fase.
Monge: a Facerias, guerriller anarquista abatut en combat contra el feixisme. El millor homenatge? La victòria.
Larrosa: en Facerias!, el meu avi ja es va preocupar d’explicar-m’ho.
García Duarte: a Facerias, hi ha una placa també.
Roman: Josep Lluís Facerias va morir a una emboscada el 30/8/1957. Per més informació podeu llegir un article meu al meu bloc.
Vila: Paso per la plaça de les madres de mayo cada dia, recordo veure la placa i llegir-la. Era un maquis, no recordo nom i any, ho miraré per curiositat.

A què deu el nom la Plaça Harry Walker del barri de la Prosperitat de 9 Barris?
El 17 de desembre de 1970 va esclatar a Barcelona la vaga de Harry Walker -fàbrica filial de Solex- que va durar 62 dies. Les treballadores van ocupar la fàbrica, però van ser expulsades per la policia; la patronal va declarar el lock-out. És una de les primeres vagues en què es pot parlar d’una organització autònoma amb la formació d’un Comitè unitari sorgit de l’assemblea de treballadores i al marge de partits i sindicats. La vaga acabà de consolidar al MIL.
Vila: A la fàbrica d’accessoris d’automoció que hi havia allà? (reconec que ho he hagut de buscar per confirmar-ho).
Larrosa: a la fàbrica que duia el mateix nom… tristament famosa pel seu conflicte laboral.
Monge: A risc d’equivocar-me, pot ser que als treballadors de Harry Walker que va dur una lluita autònoma, o quelcom així?
Roman: A un antiga fàbrica de la zona i a una vaga es va fer a principis dels 70 obviant els sindicats verticals franquistes.
García Duarte: recuerda a una fábrica que había allí.

Què en pensa del teixit associatiu de Nou Barris?
Roman: La gent i entitats de Nou Barris són el motor que ha fet possible amb la seva tenacitat les millores al Districte.
Larrosa: amb el teixit associatiu de Nou Barris has de tenir sempre una via de comunicació, són un vincle que ajuda a tocar de peus a terra.
Monge: Nou Barris és un des districtes amb més vida associativa de la ciutat. Cal defensar-lo i ajudar-lo i no posar-hi traves com ara. Barcelona té i necessita un moviments populars autoorganitzats als barris. La Trobada Alternativa de Nou Barris dóna suport a la CUP-AxB.
Vila: Reconec que hi faig poca vida al barri i conec poc el seu teixit associatiu. Si que m’agrada passejar-hi, és com un poble. El que podem oferir… un sistema de participació ciutadana i escoltar i plasmar el que en penseu per a ser votat per la societat. Les associacions de Nou Barris són molt del carrer, no de la web. Aquest és un barri on es prioritzen les activitats del tu a tu.
García Duarte: que es una pieza fundamental para entender la identidad del distrito.

Què passa amb el Turó de la Peira?
El barri del Turó de la Peira ha mantingut una batalla contra l’aluminòsi en els darrers 20 anys com també una lluita perquè cap veïna haguès de marxar a viure a un altre lloc. Gran part dels edificis construïts entre el 1955 i el 1964 contenien un ciment anomenat aluminós, que, en situacions de temperatures altes o molta humitat, es degradava a una velocitat imprevisible. Quan un dels edificis de la zona es va esfondrar, l’11 de novembre de 1990, l’Ajuntament de Barcelona va començar un procés d’apuntalament i de trasllat del veïnat a cases noves; una etapa llarga que no va deixar indiferent el barri. Actualment hi viu molta gent d’origen llatinoamericà.
Vila: el Turó de la Peira sembla una mica abandonat, sobretot el parc, el recordo brut. Si que educar a la gent i mirar de fer la feina de mantenir-ho entre tots ajudaria a la seva conservació i millora.
Larrosa: estarem al costat dels veïns en la rehabilitació dels pisos, la remodelació del camp futbol i la construcció de l’aparcament.
Roman: Acabar l’arranjament dels pisos. Fer pàrquings, un camp futbol, refer la instal·lació. Garantir que es faci accessible al metro de Virrei Amat…
García Duarte: programes d’ocupació, d’habitatge i millora dels espais esportius. Amb més detall al nostre programa electoral.

Què diu el vostre programa sobre la gestió cívica d’equipaments públics? Què passarà amb Les Basses?
La política de l’alcalde Hereu els darrers anys referent a la gestió dels centres cívics de la ciutat ha estat la de privatitzar i/o externalitzar els serveis d’aquests espais a empreses. En concret, Les Basses i recentment l’Espai Jove La Fontana, estan gestionades per l’empresa Iniciatives i Programes (IP’); empresa investigada per corrupció, lligada al PSC i que ja gestiona altres centres cívics de la ciutat com Boca Nord, La Bàscula, Garcilaso o l’Espai Jove de Les Corts. La gestió cívica és un model de gestió dels equipaments sòcio-culturals a càrrec d’entitats amb arrelament al barri.
Vila: Sobre el centre cívic, ho desconec. Tot lo que puc dir és que les coses que el nostre programa no tracta directament es posaria a votació i que la gent pogués decidir sobre el futur del seu entorn.
Monge: Apostem per l’autogestió dels equipaments, especialment Casals de Joves, i si no hi ha gestió cívica-veïnal, sempre pública.
Larrosa: no privatitzarem equipaments sinó que farem convenis de gestió amb les entitats.
Roman: La autogestió cívica és la manera més eficient de dur un equipament. L’ús no ha de ser privatiu de l’entitat sinó obert a tothom.
García Duarte: cooperació amb la gestió cívica. L’espai jove Les Basses ara fa d’inserció laboral i activitats culturals.

Quan hi haurà un carril bici com cal a Nou Barris?
Actualment és impossible passejar per Nou Barris sense sortir-se’n del carril bici. Tan sols hi ha trams que apareixen i desapareixen. Potenciar l’ús de la bicicleta requereix de carrils bici, no de més bicings.
Larrosa: espero que el proper Consell de Districte ho resolgui aviat. Sóc usuari de bici. Cal connectar rutes i millorar ubicació carrils.
Roman: Quan l’Ajuntament s’ho cregui. A Unitat per Barcelona tenim 10 idees per fer de la bici un mitjà de transport real.
García Duarte: antes no había bicing y ahora sí. Poco a poco van llegando las mejoras. También para los carriles bici segregados.

Què en pensa i què passarà amb els Horts Urbans de Porta?
Els horts urbans són una iniciativa veïnal, impulsada per Chencho, veí del barri, que es desenvolupa en un solar abandonat propietat de Nuñez i Navarro. Agricultura i formació.
Roman: Horts carrer Maladeta: bona iniciativa. Són a propietat privada/edificable. Cal preveure el conflicte i trobar un espai alternatiu.
Larrosa: d’entrada no podem oblidar que aquesta parcel·la és privada i que si la volem utilitzar l’haurem d’expropiar i pagar, a partir d’aquí s’hauria de veure si els horts, que a mi globalment m’agraden, lliguen amb la proposta de Rambla de l’AA.VV.
Vila: A mi m’agradaria que seguissin com són o els milloraria. Donen activitat a la gent que els cuida.
García Duarte: una bona manera d’aprofitar l’espai però no se què passarà. Ara bé, el debat a Porta hauria d’estar a la plaça Sóller.

Què en pensa i què passarà amb la masia de Can Valent de Porta?
Larrosa: la ubicació respecte el cementiri en limita molts usos. Penso que s’ha de mantenir però haurem de ser creatius buscant l’ús.
García Duarte: trobar una solució de conservar una part com espai públic ja que sembla difícil poder fer-la servir com equipament.
Roman: nosaltres demanem la rehabilitació de la masia i els seus entorns aquesta legislatura. Per evitar el continuat deteriorament. I això a marge de l’ús. Donat que per llei a 25m del cementiri només s’hi pot fer una instal·lació del mateix cementiri…
Vila: Sobre Can Valent, fa pena… seria un bon lloc per posar-hi un casal de joves o un recurs pel barri (geriàtric, residència de dia…), un cop rehabilitat i adaptat. Així s’asseguraria que es guardés una part de la memòria de la ciutat i que aquesta fos útil.

Què en pensa i què passarà amb la Torre del Rellotge de Trinitat Nova?
Roman: La torre i el rellotge s’ha de mantenir com a part del patrimoni històric i paissagístic de Trinitat Nova.
Vila: Tema torre del rellotge. A títol personal, conservar-la, és maca. Però el que decideixi la gent, si la volen, a protegir-la.
Larrosa: la Torre del Rellotge és una part imprescindible del patrimoni del barri i per descomptat s’ha de mantenir en bon estat.
García Duarte: patrimoni del barri i que s’ha de protegir.

S’obrirà al públic el refugi antiaeri de Can Peguera en el marc de la restauració de la memòria històrica?
Larrosa: nosaltres defensem la recuperació d’espais com el refugi no només com a historia sinó com atractiu del barri per la ciutat.
Monge: Sí, i democratitzarem els noms de carrers monàrquics o feixistes com Virrei Amat o Avinguda Borbó.
Roman: Programa Unitat per Barcelona: Adequar el refugi de Can Peguera per tal de fer visites educatives, i de memòria històrica.
García Duarte: s’haurà de parlar una vegada Barcelona tingui un nou govern municipal.
@ICVNOUBARRIS: Per a nosaltres recuperar el refugi de Can Peguera és fonamental per continuar recuperant la nostra memòria històrica.

Què en pensa i què passarà amb el canvi de non de la Plaça Llucmajor a Plaça de la República?
Vila: Es vol canviar el nom de la plaça? Primera noticia… La zona amb noms de Mallorca m’agrada, però si la gent vol el canvi, endavant.
García Duarte: continuarem treballant per arribar al canvi de nom.
Larrosa: el nomenclàtor ja s’ha oposat al canvi de nom i no sembla disposada a canviar l’actual, de moment ja tenim els jardins de la República. Situats a la entrada del Parc de la Guineueta.
Roman: ERC forma part de la Taula Nou Barris per la República que commemora el 14 d’abril i som partidaris del canvi de nom.
Monge: Nosaltres estem pel canvi de nom, però PSOE i nomenclàtor només posen excuses.
@ICVNOUBARRIS: Canviar el nom de Plaça Llucmajor per la de la República és una de les nostres propostes al nostre programa electoral.

Es reobrirà el Casal de Joves de Prosperitat?
El Casal de Joves de Prosperitat roman tancat des del 27 de setembre de 2010 per ordre municipal, després de moltes hores intentant trobar una solució adient als problemes d’insonorització. Totes les activitats i tota la gent que donava vida al Casal es van quedar, d’un dia per l’altre, sense Casal, ni activitats.
Monge: Apostem per casals de joves autogestionats i que responguin a les necessitats. Si hi ha problemes tècnics, l’Ajuntament els ha de resoldre. I si l’espai no és apte, en caldrà un de nou. És prioritari per nosaltres. Farem el possible perquè la Prosperitat recuperi el casal. Volem casals de joves autogestionats a tots els barris.
Larrosa: no tinc cap dubte que els joves de Prosperitat tornaran a tenir el seu Casal.
Roman: El Casal de Joves de Prosperitat (CJP) s’ha de reobrir en una nova seu que ja s’hauria d’estar construint com va demanar ERC. Quan es feien les obres a la seu del CJP, ERC va preguntar al Ple pels problemes que havia i ens van dir que tot anava bé. Vist el resultat de les obres, ERC va presentar una proposició al Ple per no esperar per fer el nou CJP a la propera legislatura. La proposta fou rebutjada pel PSC, PP i ICV. El 27 de setembre van tancar el CJP. Ara esperem uns mòduls provisionals… El mòduls provisionals del CJP s’estan fent i s’haurien d’instal·lar a finals de juny, després de les eleccions.
Vila: Pensava que el casal de Prospe l’havien reobert, ara veig que no. S’hauria d’habilitar un lloc proper correcte. Els casals són importants, porta bons records.
García Duarte: Sí. Estará en unos módulos hasta tener la ubicación definitiva.

Què han de fer les famílies sota amenaça de desnonament?
Larrosa: en l’entés que una família afectada per un desnonament gaudeix d’unes garanties legals no vull frivolitzar sobre aquest tema.
Roman: Organitzar-se i lluitar. Però no es fàcil. La societat que hem creat entre tots santifica la propietat. Ni el PSC ni el PP van acceptar al Congrés la proposta de que l’entrega del pis anul.les el deute.
García Duarte: depenent del cas, anar a serveis socials.
Monge: registre de desnonaments, comissió de seguiment, impedir-los quan tinguin causes econòmiques i socials. Compromís de reallotjament a parc públic d’habitatges. Règim de lloguer social vinculat a renda. Expropiar l’usdefruit de tots aquest pisos buits per fer un parc públic de lloguer.
Vila: Sobre desnonaments, lo primer, tenir un bon suport legal i que no estiguin desamparades. La informació sobre el que es pot fer seria molt important.

Quin és per vosaltres el futur de les Ràdios Lliures a Barcelona?
Avui en dia, ja sabem que seguint la filosofia d’Assumpta Escarp, la possibilitat de censurar i tancar aquelles pàgines web que no segueixin les consignes del règim, és elevada. Diga-li web o diga-li streaming. I sinó sempre sortirà una Mola TV de torn per trepitjar les freqüències, amb el benaplàcit d’ERC. La Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya neix per ajuntar sinergies i seguir emetent lliurement.
Monge: en tenim diverses de propostes en aquest sentit. L’Ajuntament ha de defensar davant de la Generalitat de Catalunya i Govern espanyol les propostes de la Coordinadora de Ràdios Lliures i les ràdios comunitàries. Cal garantir un terç de l’espectre radioelèctric per als mitjans lliures, sense afany de lucre. Si no reben espais radioelèctrics, l’Ajuntament cedirà part dels seus a ràdios comunitàries si sense afany de lucre.
Larrosa: no veig canvis en el panorama de les ràdios, donat que la implantació del DAB (ràdio digital) no sembla tenir un horitzó definit.
García Duarte: jo soc partidari del desenvolupament de mitjans amb diferents opinions. Internet obre oportunitats en aquest àmbit.
Vila: Sobre les ràdios, s’hauria de tenir un espectre d’ús lliure no comercial per a desenvolupar experiments i ràdios lliures. A les anteriors eleccions ja vam contactar amb alliberar les ones i vam aplicar alguns dels seus consells en el programa.
Roman: El futur passa per aconseguir un marc jurídic on el format de ràdios lliures sigui legal, i el tecnològic passa per internet.

Com és que es criminalitza tant la immigració i es potencien els Centres d’Internament d’Estrangers i no la tasca de 9 Barris Acull?
Monge: Proposem el tancament dels CIEs i la insubmissió a la llei d’estrangeria.
Roman: Els polítics que criminalitzen la immigració és per que creuen que dóna vots. Per tant, com a societat, alguna cosa ens falla.
Larrosa: no es poden permetre certs discursos contra la immigració i per tant cal recolzar tota iniciativa integradora.
García Duarte: el PSC així com l’Ajuntament de Barcelona sempre hem treballat per la integració, també amb 9 Barris Acull.
Vila: Es criminalitza immigració per desconeixement i s’alimenten pors per interessos. La formació i la informació ajuda a lluitar contra desigualtats. Hi ha informes com de la Creu Roja que informen amb dades, el problema és que la gent no s’ho creu.
@ICVNOUBARRIS: Proposem tancar els CEIs perquè no respecten els drets fonamentals de les persones. La criminilització és fruit de la por actual.

Es seguirà perseguint i criminalitzant des de l’Ajuntament les lluites veïnals i/o els projectes alternatius?
La realitat descarnada que se’ns presenta és que la Barcelona oficial menysprea, silencia i criminalitza a qualsevol forma de dissidència. Per què? Perquè molesta i no encaixa a la Barcelona del disseny i del turisme. Ciutat, aquesta, on hi ha espai per lladres de guant blanc, per la corrupció, l’especulació, la gentrificació i la injustícia social institucionalitzada. Ciutat, aquesta, el model del qual és defensat a cop de multa i mà dura. Una ciutat on la premsa oficial marca l’agenda del dia dia, tot i no tenir l’hegemonia de l’opinió pública, i on la dissidència està estigmatitzada amb la paraula de nova encunyació antisistema, que ho engloba tot, des de la gent que celebra les victòries del Barça fins a la que es manifesta el Primer de Maig o acampa a la Plaça de Catalunya-Tahrir-Islàndia-Palestina, a excepció dels que ho fan per veure Justin Bieber, clar. Recentment, hem vist l’existència de fitxers policials sobre militància política i la persecució política dels moviments socials, un cop més, amb el cas Jona, el cas 4F, amb l’Ajuntament com acusació particular. El linxament de les vagues generals del 29S o 27G no ha sigut tampoc gratuït. També el cas Vilaró ha destapat els tripijocs del consistori contra la llibertat d’expressió i d’informació.
Larrosa: no crec que l’Ajuntament persegueixi/criminalitzi les lluites veïnals/projectes alternatius… al menys a 9 Barris.
García Duarte: l’Ajuntament no criminalitza la lluita veïnal. Ni ho fa, ni ho farà.
Roman: no sempre es dóna la resposta que hauria de donar el govern més proper. I sovint el suport i la informació es insuficient. Però no tinc la sensació de que es criminalitzi a ningú.
Monge: l’Ajuntament ha d’estar al costat i no a la contra, sempre respectant l’autonomia. Nosaltres també hem fet actes sense permís desobeint prohibicions de l’Ajuntament i seguirem fent-ho, per exemple.
Vila: Sobre les lluites veïnals, mai han de ser perseguides, a no ser que es facin de forma il·legal. Les AA.VV. són les que coneixen com està la gent i el carrer REALMENT, no escoltar-los seria d’estúpids i de creguts que no estan en contacte amb la realitat.

I última pregunta, una pregunta més personal: Com li ha afectat la crisi econòmica?
Larrosa: bàsicament amb una reducció d’ingressos per treball entre un 10 i un 30%. Toca també ajustar les despeses…
García Duarte: incertidumbre laboral. No saber qué pasará con el trabajo.
Roman: Tinc la sort de treballar. En aquest cas a una cooperativa. Entre tots hem hagut de decidir d’estrenyer el cinturó.
Monge: per sort tinc feina i sóc quasi mileurista, però a finals de mes deixo el barri perquè aquí no puc pagar res. I és terrible tenir molts amics a l’atur, sense feina, alguns marxant fora per currar…
Vila: Personalment tinc la sort que la crisis no m’ha afectat, tinc feina, tinc projecció de futur, he pogut formar-me… la meva idea és no parar mai i sempre formar-me i aprendre.

Posted in: Entrevista, La Fleca