BALADA DELS INDIGNATS, de Ferran Aisa

Posted on 15 Novembre 2011

0


Sigueu al menys cadascú de vosaltres

una cuca de llum.

Joan Salvat-Papasseit

Cansats d’esperar allò que mai no arriba la gent s’aixeca i diu prou,

ara som nosaltres qui volem marcar el pas sense déus ni amos,

convertim les places en àgores i els carrers en rius de llibertat,

s’ha acabat el temps de l’esclavitud de l’home i els mercats,

el poble unit funciona sense partit, tots a una, tots som una,

si ens toquen a una ens toquen a totes… Barcelona indignada,

a la plaça de Catalunya, els joves acampen i munten l’assemblea

de la democràcia directa, de la solidaritat i del suport mutu.

A la Puerta del Sol els joves fan brillar la indignació a plena nit

del quinze de maig. Neix un moviment sense líder, sense bandera,

sense avantguarda, l’avantguarda és tot el moviment,

cadascú es representa a si mateix i l’Assemblea general decideix

els vials comuns de la vida de les persones que volen ésser lliures,

que volen deixar d’ésser mercaderia, números anònims d’estadístiques

capitalistes. Acabades les promeses electorals de polítics i demagogs

la vida continua lligada per les mateixes pautes de corrupció,

d’antidemocràcia, d’injustícia social…

El moviment dels indignats s’estén per la península ibèrica i salta les fronteres amb lemes de dignitat humana. Sense por alcen la veu de la desobediència civil:

-No violència!… –Ningú no esn representa!..

S’ha acabat el temps de la permissió de polítics, d’especulador i de financers sense escrúpols. La gent reclama l’aplicació dels drets humans, tothom té dret

al treball, la casa, la vida… S’ha de repartir la riquesa, l’oci, la cultura.

S’ha de mantenir l’educació i la sanitat,s’ha de recomençar de nou el sistema…

Féu coses o calleu, va dir Salvat-Papasseit, A aquells que no fan mai res, no els tingueu en compte sinó és per dir-los això:Feu coses o calleu. No sigueu el femer que destorba el vianant.

I els indignats del 15-M, que volen ésser dignes persones de la societat,

fan coses, han fet moltes coses i continuen fent coses. El camí és molt llarg,

però la lluita ja ha començat… Si inicieu el camí vers la utopia, no l’atureu,

el camí ja és la utopia…

FERRAN AISA PÀMPOLS (Barcelona, novembre de 2011)

Poema inèdit llegit el dia 11 de novembre al Festival de Poesia Catalana “Price i Cia”,Sala Betúlia de Badalona i el dia 13 al V Trobada d’Escriptors per la Pau (amb motiu del Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat), a l’Espai Guinovart d’Agramunt (Urgell).

Etiquetat: ,
Posted in: La Fleca