Barcelona Horta-Guinardó (I)

Posted on 12 gener 2012

0


En relació a aquella xafogosa tarda de setembre quan en Joan Pere marxava a fer enquestes al Baix Guinardó sobre “Condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya” i escoltà ‘Hello Dolly‘ a l’estació d’Alfons X, que li féu pensar de manera en excés optimista “Quan convé, seguem cadenes”

Al vestíbul de l’estació Alfons X, sona ‘Hello Dolly’ a trompeta i sense acompanyament. Sona poderosa, a ple volum, com si els altaveus de TMB haguessin desbarrat. Ara bé, res no tenen a veure els altaveus de TMB.

En el passadís cap a la sortida de la Plaça Alfons El Savi, a tocar de l’entrada al Parc de les Aigües, la música retrona enèrgica a les parets i al pit de la gent que hi flueix; el d’en Joan Pere inclòs. A l’extrem més proper a les escales de la sortida, un trompetista negre toca, d’un mode sardònic, forassenyat i caparrut, si bé no exempt de dignitat: el músic no ignora que interpreta la peça amb massa ímpetu per a l’acústica del lloc tancat on es troba. No obstant això, no afluixa el vigor ni un pèl.

En el sentit contrari que en Joan Pere, cap al vestíbul, un home de negocis blanc, d’uns 35 anys, passa pel costat del trompetista negre sense veure’l, i malgrat la calor sufocant, aquest home de negocis blanc camina encorbatat, amb un vestit gris i un portafolis de cuir en una mà, i el músic, atorgant un descans a la trompeta, li deixa anar: «¡Un traje de 500 pavos y no me echas ni un botón! ¡Tú sí que sabes, salao!»

En Joan Pere, que avança cap a la sortida -i, per tant, cap al músic- observa com, en escoltar el retret del trompetista, el pas de l’home de negocis blanc tremola un segon, deixondit potser de pensaments financers de gran o mitja volada, titubeja com si l’haguessin enxampat públicament i per sorpresa duent a terme un acte vergonyós, alhora que, per la seva cara, el passadís que du al vestíbul, que ja es prou llarg, li deu semblar que guanya alguns centenars de metres més.

Al passar per on torna a tocar el trompetista negre, a en Joan Pere, tot i que vesteix una samarreta de Black Flag i uns pantalons curts adquirits per quatre euros al mercat de la Trinitat Vella, i que a més carrega feixugament amb un ordinador portàtil i la carpeta amb les adreces dels futurs enquestats, per un moment li fa basarda que el trompetista negre també li recrimini no fer-ne cap, de donació econòmica. Per contra, el músic li somriu i li cluca l’ull en un acte de complicitat, que li fa pensar a en Joan Pere en una fraternitat silenciosa entre tots els desposseïts.

La Idea, per una o per una altra via, s’estén.