El dret a (no) decidir de #NouBarris, entre d’altres afers

Posted on 3 Desembre 2012

1


Consideracions prèvies

Abans de continuar despullant sociològicament a Nou Barris, voldria aclarir algunes idees i comentaris que m’han arribat per diferents bandes relacionats amb l’anterior post Contra el mite de Nou Barris ‘rojo’:

  1. Nou Barris es ‘rojo’ perquè els votants del PSC pensen que voten una opció d’esquerres”. Si a l’imaginari col·lectiu el PSC continua presentant-se com una opció d’esquerres, cal construir un imaginari col·lectiu alternatiu. Urgentment. I si els seus votants consideren que el PSC és d’esquerres per certa fidelitat i tradició construïda a la Transició, voldria recordar que el pensament crític d’esquerres no casa gairebé ni amb la tradició ni amb el dogma de fe.
  2. A Nou Barris hi ha molta influència llibertària”. Recordo que l’abstenció al nostre districte a les darreres eleccions fou d’un 35,15%. I considero que afirmar que tota la gent que no va anar a votar és anarquista i per tant que rebutja la democràcia representativa burgesa perquè fomenta la submissió (per exemple), em sembla una mica massa agosarat. Dit això, és cert que Nou Barris té molt moviment de base que ben probablement s’emmarca en una part de la tradició llibertària del suport mutu. Però no tinc cap dada que ho confirmi, més enllà del meu coneixement directe.
  3. Si tenim dades del lloc de naixement, sabrem millor perquè la gent ha votat això o allò altre”. No hi estic gens d’acord. I a més, em sembla molt perillós. Primer de tot, no hi ha cap dada -no parlo de sondejos d’opinió- que vinculi lloc de naixement i opció electoral. I esperem que no l’hagi mai! Tampoc n’hi ha cap que vinculi opció electoral amb nivell d’estudis, edat o nivell socioeconòmic. Segon, qui viu a Nou Barris, com arreu, sap que hi ha catalanets de la terra conservadors i botiflers, així com fills d’extremenys (o d’andalusos, manxecs, gallecs, etc) ‘indepes’. En definitiva, saber qui vota i què vota és possible. Però descobrir el per què ja és més complicat. Correlació no implica causalitat.

Dit això, comencem?

Nou barris: per lloc de naixement, edat i estudis (2011)

Aquestes dades han estat extretes de la web de L’Ajuntament de Barcelona. És a dir, que són públiques.

Distribució per lloc de naixement a Nou Barris (taula 1)

Si comparem aquesta distribució amb la de la ciutat de Barcelona, veurem que les diferències són minúscules, i per tant, el lloc de naixement no disposa de gaire poder explicatiu sobre el comportament electoral de Nou Barris:

Comparativa de la distribucio per lloc de naixement a Nou Barris i Barcelona (taula 2)

Gràfic comparativa en % entre Nou Barris i Barcelona sobre la distribució dels llocs de naixement (taula 3)

Pel que fa l’edat, aquest factor explicatiu és encara menor: 

Distribució per grups d'edat a Nou Barris (taula 4)

La comparativa amb Barcelona mostra una distribució pràcticament idèntica:

Distribució per grups d'edat a Nou Barris i Barcelona (taula 5)

Gràfic de la comparativa en % entre Barcelona i Nou Barris sobre distribució per grups d'edat (taula 6)

Per últim, nivell d’estudis. Aquí penso que trobem una diferència rellevant.

Distribució nivell d'estudis a Nou Barris (taula 8)

Comparativa distribució per nivell d'estudis entre Barcelona i Nou Barris (taula 7)

Gràfic comparativa en % entre Barcelona i Nou Barris segons nivell d'estudis (taula9)

Com observareu, el nivell d’estudis de Nou Barris és força inferior al de Barcelona. La implicació directa que voldria compartir és que aquesta dada sigui de cabdal importància per situar el nivell socioeconòmic de la població. A la web de l’Ajuntament de Barcelona no hi ha cap estudi pel que fa al nivell econòmic dels districtes. I és una llàstima, car el nivell socioeconòmic, sota el meu parer, ens il·lustraria molt més que no pas l’edat, el lloc de naixement o els estudis. [Rectifico: sí que hi són aquestes dades, ara toca treballar-les!]

El dret a no decidir

Imaginem, com ens han volgut vendre, que aquestes eleccions haguessin estat un plebiscit entorn el dret a decidir. “Adéu Espanya” o “Mejor unidos“. Si prenem el percentatge de les formacions polítiques que van obtenir representació al Parlament de Catalunya, i les repartim segons el seu posicionament a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA i les CUP) o en contra (PSC, PP I C’s) del dret a decidir, obtindrem aquest pastís:

% sobre dret a decidir a Nou Barris segons les formacions amb representació al Parlament (taula 10)

Però això és fer trampes. El resultat sobre el total de formacions polítiques, els vots en blanc, l’abstenció, etcètera, n’és un altre de ben diferent. Primer, però, fem un aclariment. Les opcions que he situat a favor del dret a decidir -encara que no siguin sobiranistes- són CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP, SI i PIRATA. I en contra he situat al PSC, PP, C’s, PxC, UPyD, Vía Democrática i Unificación Comunista de España. A la porció de “No sap, no contesta”, he inclòs formacions que ni llegint el seu programa he vist clar: PACMA, Escons en blanc, Farts.org (tot i que a aquests darrers els situaria “en contra” pel suport que reben de Movimiento Social Republicano”) juntament amb els vots en blanc, nuls i l’abstenció.

Gràfic % dret a decidir amb total de vots i abstenció Nou Barris (taula 11)Si comparem les dades de Nou Barris amb les de la ciutat de Barcelona, observarem que totes les opcions polítiques a favor del dret a decidir (exceptuant ICV-EUiA) obtenen a Nou Barris un percentatge molt inferior que a la resta de Barcelona ciutat.

Equiparativa en % de la distribució de vot a Nou Barris i Barcelona (taula 13)

La qual cosa és veu molt més clara si ho reduïm en aquest gràfic:

Gràfic comparativa sobre la distribució de vot a formacions a favor i en contra del dret a decidir a Barcelona i Nou Barris (taula 14)

Posted in: La Fleca