Madrid badalla, la troika somriu

Posted on 19 Juny 2013

0


Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 320 de 5 de juny de 2013

Connotacions plenament galdosianes durant el primer cap de setmana de juny a Madrid. Celebracions, convocatòries i actes que donen cos a la tibantor entre les ràncies tradicions i les protestes socials contra una actualitat amb tendències revisionistes. Entre les primeres, la celebració dissabte al matí del Dia de les Forces Armades, que no va acontentar a ningú: a unes, pel rebuig davant el que la institució representa, i a les altres, a les patriotes que van arribar d’arreu de l’estat per presenciar l’homenatge a l’exèrcit espanyol, perquè l’acte va ser prou deslluït, una prova d’austeritat imperial. No hi van haver caces militars tenyint de vermell i groc el cel, ni cap paracaigudista per oferir la bandera espanyola al rei Joan Carles.

Si l’acte del Dia de les Forces Armades va deixar freda a més d’una, a la tarda la manifestació convocada per Marea Ciudadana contra la troika va ser tèbia, discreta, com per no fer nosa. Escassa participació ciutadana, tan sols uns pocs milers de persones van sumar-s’hi a la mobilització que representava una impugnació a les institucions polítiques i financeres, tant espanyoles com europees. Profusió de banderes tricolors, pancartes enginyoses (algunes d’elles, atiant la germanofòbia, la rancúnia envers la idea que Alemanya és la darrera culpable del sidral de la crisi) i càntics festius, que no amagaven la fatiga davant d’unes circumstàncies adverses que venen de lluny.

Tanmateix, una hora abans de l’inici de la convocatòria, el dispositiu policial convidava a preveure una manifestació multitudinària. S’havia establert un checkpoint a la Plaza de las Cortes, que barrava el pas en direcció al Congrés dels Diputats, i per totes bandes hi havia una ingent quantitat d’agents dels cossos de seguretat de l’estat. La presència del coordinador de Izquierda Unida, Cayo Lara, es veia delatada per mig centenar de banderoles vermelles amb les sigles del partit que encapçala. Acompanyant a Lara, el polític grec Alexis Tsipra, de la formació Syriza, qui no es separà en cap moment del seu amfitrió.

El recorregut de la manifestació fou una desfilada, si no militar, senyorial. Des del passeig del Prado, Cibeles, i després Recoletos fins a la plaça de Colón, on oneja la mare de totes les banderes espanyoles, per encara continuar un tram pel passeig de la Castellana i llegir el manifest contra la troika, al cor del barri de Salamanca. No fou fins arribar a Colón on la manifestació va revifar, gràcies a un centenar de persones que es desviaren del curs de la marxa i prengueren la drecera del carrer Génova, cap a la seu del Partit Popular. Però el dispositiu policial havia previst qualsevol mena de disbauxa, i les manifestants es van haver de conformar amb discrepar des de la distància. Per acabar, un manifest ple de bones paraules, expressions de suport pels fets d’Istanbul, i missatges des de Frankfurt, Londres, etc. Si la manifestació havia de servir per mesurar l’oposició ciutadana a l’actual règim, el resultat no pot ser més satisfactori per als gestors de la crisi.

Cal tenir present que Madrid respira per dos pulmons ben diferenciats: un n’és l’aparell de l’estat, sense oblidar la cort dels Borbons. La capital del regne, a més, disposa de la seva particular troika, més castissa que el triumvirat format per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, a saber: a l’Ajuntament, Ana Botella; a l’Assemblea de Madrid, Ignacio González; i a la Delegació de Govern, Isabel Cifuentes. Si bé aquesta troika del castissisme no és un monòlit exempt d’escletxes, les desavinences del PP madrileny s’han de llegir en una clau interna que en res modifica l’acció de govern. L’altre pulmó de Madrid són les lluites dels seus barris: desnonaments, sanitat, educació, atur, precarietat.

A l’endemà, la plaça de Tirso de Molina acollia al migdia un acte de solidaritat amb les cinc anarquistes detingudes a Sabadell, que des del passat 15 de maig es troben recloses a Soto del Real. La convocatòria havia de ser a la força un èxit: cada diumenge, el popular Rastro fa circular un gran nombre de persones, des de Tirso cap a la plaça de Cascorro. Però la localització no era un acte d’oportunisme per assolir una audiència més gran. A Tirso hi ha el local del sindicat anarquista CNT-AIT. I des del seu balcó, una pancarta de cinc metres avisava: “Terrorista es el estado: Libertad anarquistas Sabadell”. Una trentena d’antagonistes van clamar consignes contra la repressió i en solidaritat amb les detingudes. Hi havia més sang i més presència en aquella concentració que no el dia anterior a la majestuosa avinguda de Recoletos.

Posted in: La Fleca, Madrid