Darrera ofensiva contra la Defensa de Madrid

Posted on 26 Juny 2013

0


Inscripció al memorial per les Brigades Internacionals. // Jordi Navarro i Garcia

Inscripció al memorial per les Brigades Internacionals. // Jordi Navarro i Garcia

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 323 

El compte enrere és en marxa: en un termini inferior als dos mesos, la Universidad Complutense de Madrid (UCM) haurà d’enderrocar el memorial en homenatge a les Brigades Internacionals, batallons formats per voluntàries antifeixistes de més de cinquanta països, que varen lluitar durant la Guerra Civil contra l’exèrcit sublevat.

El monument, situat al parterre de la Casa de l’Estudiant, va ser inaugurat l’octubre de 2011 coincidint amb el 75è aniversari de les Brigades Internacionals. Dos dies abans de l’acte, un advocat, Miguel García Jiménez, denuncià la seva instal·lació per no disposar de llicència d’obra urbanística. El Jutjat nº 22 de Madrid no acceptà paralitzar la inauguració, però va tramitar la denúncia per via ordinària i, a l’abril de 2012, va declarar nul·la de tot dret la instal·lació del monument.

La UCM va recórrer la sentència, alhora que, per una banda, rebia la conformitat de la Comunitat de Madrid en relació a la protecció del patrimoni arqueològic, i per una altra, sol·licitava a l’Ajuntament de Madrid la llicència urbanística per construir en sòl públic, principal argument de la denúncia presentada per l’advocat García. No obstant aquestes diligències, enguany, al mes de maig, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha ratificat aquella sentència del Jutjat nº 22. Arran d’aquest èxit, el lletrat García, en una entrevista publicada al web de la Fundación Nacional Francisco Franco, engresca a tothom que tingui notícia de la instal·lació de qualsevol monument que enalteixi el bàndol republicà, a revisar el procediment administratiu, seguint el seu exemple.

El memorial fou finançat per subscripció popular a iniciativa de l’Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales (AABI). Severiano Montero, membre de l’AABI, al ser preguntat per la DIRECTA, explica que: “L’actitud de l’Ajuntament de Madrid sembla que complementi l’actuació judicial, al no haver tramitat les tres peticions que li ha fet arribar la UCM. Tenen tres mesos de termini per respondre a la sol·licitud de llicència urbanística”. Després de gairebé any i mig de silenci administratiu, Montero no vacil·la: “És clar que volen acabar amb el monument. A vint metres n’hi ha un altre sense llicència, dedicat a les víctimes de l’11-M, però amb aquest no n’hi ha, de problemes”.

Malgrat les argúcies legals per esborrar-ho, al campus de la UCM el record de les Brigades Internacionals va més enllà de la permanència o el desmantellament del memorial. La Batalla de Madrid va comptar amb diferents fronts al llarg del conflicte bèl·lic: un al sud, entre Morata de Tajuña i Jarama (immortalitzat per la cançó de les brigadistes ‘Jarama Valley’), un altre a l’est, el de Guadalajara, i un darrer, a la Ciudad Universitaria. És a dir, el que avui en dia és la UCM. En aquest front, al novembre de 1936, defensaren Madrid de les tropes feixistes la columna de la Llibertat, la Columna Durruti i la XI Brigada Internacional Thälmann, formada pels Batallons de la Comuna de Paris, el de Dąbrowski i el d’Edgar André. Encara avui s’observen, passejant pel campus, els impactes de les ràfegues de munició a les escales i a les façanes de les facultats de Medicina, Farmàcia o Filosofia i Lletres. Bonaventura Durruti, el revolucionari anarquista, fou mort en el front de la Ciudad Universitaria, a tocar de l’Hospital Clínic.

El suport al monument de les Brigades Internacionals, únic record d’aquest tipus a Madrid -la ciutat  que havia de ser “la tomba del feixisme” i que actualment compta amb més de cent-seixanta carrers amb noms franquistes entre els que destaca General Yagüe, General Millán-Astray, Múñoz Grandes o Vallejo-Nágera-, no s’ha fet esperar a la xarxa, ni tampoc més enllà de les fronteres de l’Estat espanyol: un grup de diputats laboristes del Parlament britànic van publicar un comunicat on reclamaven que el memorial ha de romandre a la UCM. I el passat 15 de juny es celebrà una concentració a la UCM contra la sentència del TSJM, on les presents van concloure l’acte entonant “La Internacional”. Qüestionat sobre si preveuen més mobilitzacions, Montero toca de peus a terra: “El moment per executar la sentència està ben triat per a que al campus no hi hagi ni una ànima”. És a dir, a mitjans d’agost.

Al districte Moncloa-Aravaca, a escassa distància del memorial a les voluntàries antifeixistes, saluda l’Arc de la Victòria, monument carrincló d’estil neoclàssic que els vencedors van construir per commemorar la seva victòria a la Batalla de Madrid. Segons el projecte original, es pot traçar una perpendicular des de l’Arc de la Victòria fins a la colossal creu de Cuelgamuros, indret també conegut en l’argot franquista com a Valle de los Caídos. Serà aquesta perpendicular imaginària l’autèntica i inesborrable Marca España?

Posted in: Article, Madrid