La Sònia pregunta, en Joan Pere respón

Posted on 8 Mai 2011

0


  1. Quan eres petit, què volies ser de gran? I com vas arribar a Ràdio RSK?

Quan era realment un marrec, sembla ser que volia ser torero, ves a saber per quina obscura raó… Passat un temps, volia ser inventor, però no se m’acudia cap idea brillant -una mica com em passa avui en dia- i ho vaig deixar estar. Una mica més endavant, pretenia ser un savi revolucionari, de la colecció “barba llarga i espesa i mirada penetrant”. Una mena de Karl Marx, vaja.

La meva involucració amb Ràdio RSK li haig d’agrair a un bon amic d’escola.

  1. Per què Ràdios Lliures?

I per què no? Les coses han anat més o menys així: diguem que Marconi inventà un mitjà de comunicació de puta mare, i quan ens en vam adonar, resulta que l’estat i les empreses privades se l’havien fet seu en exclusiva i amb unes lleis fetes a la mida dels seus interessos.

La gent que fa l’esforç de reapropiar-se del dret d’expressió i de comunicació, en aquest cas a través de la ràdio, decideix que aquesta lluita i aquest esforç són un exercici de llibertat. I a mi em sembla fantàstic.

  1. Què ens pots dir de la Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya?

No puc dir gaire, la veritat. Com a membre de Ràdio RSK, vaig tenir l’oportunitat de veure de prop la renaixença de la Coordinadora, gràcies al treball conjunt dels col·lectius que hi ha a les diverses ràdios lliures i a les reunions que es van tirar endavant, sobretot a partir del decret llei que regulava l’espai radiofònic. Certament, jo no vaig ser un dels membres de RSK més implicats a les reunions… No obstant això, la meva opinió és que un front comú de ràdios lliures és molt i molt necessari, i tal com pinten les coses, més ho serà en un futur no gaire llunyà.

  1. Què destacaries del Manifest de Villaverde?

Ho tinc claríssim: del Manifest de Villaverde, destacaria la seva absoluta vigència passats gairebé 30 anys. Cal treure’s el barret davant les senyores i els senyors que el redactaren, i preguntar-se el per què de la seva vigència.

  1. Quins són els perills de les ràdios lliures? Una vegada em van dir, que els perills son externs però també interns, i que en alguns casos provenen d’elements neoestalinistes, què hi ha de cert?

Respecte als perills de les ràdios lliures, em sap greu però no en tinc ni idea. No les conec a totes i em resulta de mala educació generalitzar. En el cas de Ràdio RSK, el perill que l’experiència em dicta és el d’engorilar-se.

M’explico: per una banda, és un col·lectiu assembleari on hi ha divergències (faltaria més!) i sovint costa molt de tirar endavant projectes o idees, però és aquesta dificultat la que fa assaborir fins a la darrera gota de la feina ben feta; qualsevol petit triomf suposa una gran recompensa, i aquesta sensació, dins de Ràdio RSK, l’he experimentada unes quantes vegades. Per una altra banda, és fàcil engorilar-se realitzant un programa de ràdio. No ho sé explicar: la màgia de la ràdio t’atrapa o no t’atrapa. I a mi la ràdio em va xuclar fins a la darrera fibra del meu cos.

En definitiva, entre el temps dedicat a les mogudes del col·lectiu i a la màgia de la ràdio, el principal perill és que si tens parella t’envii a prendre pel sac, i si no en entens, no la trobis mai.

Ah, i pel que fa als elements neoestalinistes, doncs no sé què respondre: potser en col·lectius més grans (amb major nombre de membres, vull dir) sí que tingui sentit fer servir aquesta terminologia, però no puc pas dir res d’això respecte al meu pas a Ràdio RSK.

  1. Parla’ns de les assembles. He llegit coses seves al respecte. És compatible el politburó amb l’assemblea?

La resposta curta: Sí, però no ho hauria de ser, de compatible.

La resposta llarga: un amic meu té un familiar polític (és a dir, que forma part de la família de la seva companya, no que sigui cap de llista del PSC o d’un altre partit) que sempre diu que a qualsevol organització, el que acaba imposant-se són les estructures mafioses. Estructures mafioses! A mi em sembla una gran troballa, aquesta expressió. En relació al politburó i a les assemblees, una assemblea activa i involucrada en els afers del col·lectiu augmenta les dificultats per a que el politburó, o les estructures mafioses, si ho prefereixes, acabi fent de les seves.

De totes maneres, t’haig de dir que participar d’un col·lectiu assembleari és una experiència molt enriquidora; sembla un tòpic, però no ho és. Gairebé sempre després d’una assemblea he tornat a casa repassant mentalment tot el que en ella ha succeït, què he dit, com ho he dit, què m’ha molestat, per què s’ha molestat algú amb el que jo he dit, etcètera. En el cas de RSK, que és el que jo conec, la meva opinió és que les assemblees, amb el pas del temps, es van tornar més madures, més fructíferes… Més interessants. Això es veia clarament quan arribava una nova persona al col·lectiu: més que a una assemblea, s’integrava en un equip de persones. Aquesta és la meva visió, però cal dir -per a qui no em conegui- que tinc tendència a ser massa optimista i romàntic.

  1. Creus que en un col·lectiu es penalitza massa la iniciativa particular?

Depèn del col·lectiu i de la iniciativa particular.

  1. Vols parlar-nos del Tercer Sector… o no?

No.

  1. Al bloc, a l’apartat sobre què és La Fleca, més o menys ho explica, però seria bo, tornar a fer cinc cèntims de que és La Fleca, encara que sigui un “copiar & pegar”… s’ha complert les expectatives?

No sé la teva opinió, Sònia, respecte a les teves expectatives envers La Fleca. La Fleca tenia unes expectatives comunes, i comuna hauria de ser la valoració. De totes maneres, només vull assenyalar que la Fleca com a programa de ràdio és una cosa, i que La Fleca com a projecte n’és una altra. Com a programa de ràdio, queden pel record 14 programes ben parits, uns millors que els altres, d’acord, però dels que em sento força orgullós. No ha estat gens fàcil… Tot i així, hem assolit fites, per a mi, memorables, com són les connexions Nou Barris-Kreuzberg.

  1. La Fleca deixa Ràdio RSK. I això? es preguntaran les nostres oients. Què els hi diries al respecte?

Els hi diria que què s’esperaven: jo no sòc Luis Del Olmo, i la Fleca no és Protagonistas. També els hi faria saber que això no és un punt i final, o no té per què ser-ho. Almenys jo no m’ho plantejo d’aquesta forma.

  1. Com definiria aquesta etapa radiofònica de La Fleca?

La definiria com un pas endavant més -un paset petit, minúscul, gairebé imperceptible- en la lluita col·lectiva per subvertir l’actual ordre hegemònic.

A nivell personal, aquesta etapa radiofònica de La Fleca m’ha resultat il·lusionant, encoratjadora.

  1. I ara La Fleca de 9Barris

Sí. Calia posar-li un sobrenom, perquè al twitter i al facebook, el domini “La Fleca” ja està agafat. Abans teníem “La Fleca de Ràdio RSK”, però com La Fleca se n’ha desvinculat, calia cercar un altre. 9Barris és el meu punt geopolític de referència. Potser seria un bon nom “La Fleca de 9BarrisXberg”… No sé, caldrà discutir-ho amb la companya flequera, és a dir, amb tu, Sònia.

Bàsicament la idea és que La Fleca no acaba amb el programa de ràdio. No sabem encara quines vies farà seva, però La Fleca continuarà.

  1. Com és que La Fleca ha estat acusada d’egolatria i vanitat?

Et sorprens, Sònia? Que no som egòlatres i vanitoses, nosaltres? Que no ens estem auto-entrevistant? Qui faria això, sinó unes egòlatres vanitoses? Com podia La Fleca no ser-ho?

A favor nostre, però, cal dir que la vanitat i l’egolatria van estar sempre subjectes a un bé col·lectiu i superior. No obstant això, ben probablement no sempre vam saber comunicar les nostres intencions i/o no ens van voler entendre.

  1. Guarda les essències d’una ràdio lliure un guardià de les essències?

Em remeto a la pregunta sobre el politburó i les estructures mafioses. Una assemblea forta no necessita de guardians de les essències, o no els necessita en actiu: potser en una vitrina de vidre, o conservat en formol…

  1. Què és la cultura de la bicicleta? On portes arreglar la teva?

La cultura de la bicicleta és adonar-te un dia que caminar és molt avorrit i que anar en bici és lo que más chana, nen.

L’he duta a arreglar a diversos llocs del barri: tant a tallers on deixes la bici, te l’arreglen i pagues, com al Taller de Bicis del Col·lectiu Biciosxs, on te l’arregles tu mateix aprofitant les eines que ells tenen a disposició del veïnat. El que passa és que sóc molt maldestre i no m’ensurto gaire bé amb la mecànica.

  1. Recordes quina va ser la primera vegada que vas anar al Camp Nou?

Any 1992. FC Barcelona, 2 (Stoitxkov i… Txiki?)– Athletic de Bilbao, 0. Jornada 38.

Aquell dia vaig viure a l’Estadi la primera lliga de Tenerife, i a més, l’equip va acabar oferint a l’afició la Copa d’Europa guanyada pocs dies abans, a Wembley.

Jo tenia 10 anys i era un infant irremeiablement feliç i despreocupat…

  1. Ara et diré uns noms, i m’agradaria saber el teu parer. Si no els coneixes, passaparaula o usa viquipèdia o el que vulguis. Adjectivar com si fos un 1×1, també va bé. Pots fer el què et roti.
    • Carmen Andrés- Les Basses pel barri.
    • Serrano- Un mite.
    • Jona Ivorra- Absolució.
    • Patri Heras- Dol.
    • Assumpta Escarp- Ignomínia.
    • Johan Cruyff- Llegenda.
    • Jean-Marc Rouillan- No el conceixi. Gràcies Sònia per descobreir-me’l.
    • Emilio Botín- El clar guanyador de la crisi, com ell mateix diu.
    • Turó de la Peira- El paisatge de la meva infantesa. Penso que es mereix una passejada, que el tinc força descuidat.
    • Kreuzberg- Xberg és casa meva i jo no ho sabia.
    • Castellterçol- No és un poble on hi ha moltes famílies de l’Opus Dei??
    • Grècia- Revolució
    • Egipte- Revolució
    • Islàndia- Revolució
    • Twitter- Una via d’expressió més
    • Rivendell- Tecnocràcia
    • 29-S- Ràdio a les trinxeres.
  1. Una mica repetitiu, però de justícia: L’1×1 de les persones que han passat per La Fleca de Ràdio RSK
    • Pep Ortiz (AA.VV Can Peguera; Nou Barris)
    • Felipe Blasco (El Parcial; Horta i Nou Barris)
    • Mario Ortiz (Autor de “Ruido de fondo”; Nou Barris)
    • Vinx Megale (Radiochango; Nou Barris)
    • Marc Serrà (L’Altraveu; Castellar del Vallès)
    • Xavier Diez (Autor de “Venjança de classe”; Girona)
    • Pitu (Ràdio RSK; Nou Barris)
    • Anna Sellarès (Turó Acció Socio-Cultural; Nou Barris)
    • Carles (Oficina de Drets Socials; Nou Barris)
    • Rafael Juncadella i cia. (Xarxa d’Intercanvi de Coneixaments; Nou Barris)
    • Salva Torres (AA.VV. Porta i Associació 500×20; Nou Barris
    • Lourdes i Jordi (Ràdio RSK; Nou Barris)

No puc pas fer un 1×1… Sí que m’agradaria, però, aprofitant que has enumerat a totes les persones que s’han apropat fins a La Fleca, agrair les bones estones que ens van regalar cadascuna d’elles amb les seves converses, compartint amb les nostres oients històries i mogudes interessants… Certament si La Fleca ha valgut la pena, ha estat per totes elles.

Posted in: Entrevista